És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se.
El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis.
L’home que s’irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat?
Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

Sir 27,30-28,7

Salm Responsorial

Sl 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor.
Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

Rm14,7-9

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús:
«Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?»
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern.
Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: “Tingueu paciència i us ho pagaré tot.”Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: “Paga’m tot el que em deus.” L’altre se li llançà als peus i el suplicava: “Tingues pacièn cia i ja t’ho pagaré.” Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute.
Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: “Que n’ets de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?” Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.
Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Mt 18,21-35

"No et dic que perdonis set vegades sinó setanta vegades set"

Ens agrada molt que ens perdonin, però ens costa molt perdonar. L’evangeli d’avui ens presenta un cas claríssim. El rei passa comptes dels seus ministres. N’hi ha un que li devia deu mil milions, xifra realment desorbitant que mai no podrà pagar. Per això demana clemència al rei: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. El rei se’n compadí i li perdonà el deute. El text subratlla el sentiment de compassió, d’amor del rei envers aquest ministre que el porta a perdonar-li tot el seu deute. No ens és difícil de veure aquí la figura de Déu, Pare nostre, ple d’amor que ens perdona totes les nostres culpes ni que siguin enormes. És que Déu és compassiu. Però aquest ministre perdonat troba un company que li deu uns quants diners, una misèria en comparació al que ell devia al rei. També aquell company li diu: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Són les mateixes paraules que ha fet servir ell amb el rei. Però el seu cor és molt dur: Ell no en va fer cas i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Una conducta absolutament indigna i desagraïda. Per això el rei quan se n’assabenta li diu: Que n’ets de mal home! Quan tu em vas suplicar et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega com jo m’havia compadit de tu? El rei el posà en mans dels botxins fins que pagués tot el deute. L’aplicació és clara: Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà. No oblidem que al parenostre demanem a Déu que perdoni els nostres pecats, com nos­altres també perdonem els nostres deutors. És el que diu la primera lectura: Perdona als altres el mal que t’han fet i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. Qui no s’ha compadit d’un home com ell ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Jesús va perdonar tothom; per això Pau ens diu: Mentre vivim, vivim per al Senyor. Ens cal estimar i perdonar com Jesús, que ens ha dit: Cal perdonar no et dic set vegades sinó setanta vegades set: és a dir perdonar sempre, a tothom i de tot cor. Jesús ens en dona exemple.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi